PATRIA I ESCOLA

El 1902, com a conseqüència i fusió de diversos projectes i iniciatives, naixia lÆAssociació Protectora de lÆEnsenyança Catalana (APEC), que a partir del 1918, si fa no fa, assoleix un creixement imparable que arriba, malgrat els entrebancs que comportà la Dictadura de Primo de Rivera, fins a lÆadveniment de la Guerra Civil. Durant tot aquest temps, lÆAPEC va tenir un sol i primordial objectiu: la catalanització de la societat catalana des de lÆàmbit de lÆensenyament. Si es volia que el procés de conscienciació nacional a Catalunya, intensificat a lÆinici del segle XX amb els primers èxits polítics, fos complet, no es podia deixar de banda la vessant pedag.gica: lÆensenyança catalana formava part, també, del motor de canvi politicocultural que tant anhelaven els moviments catalanistes. És per aix. que lÆAPEC es va implicar en la societat catalana amb un esperit de diàleg i conciliació, més enllà dels interessos partidistes. I, a més, ho va fer amb un evident tarannà de modernitat, ço és, enllaçant amb lÆavantguarda de la renovació pedag.gica que es produïa a Europa. A Pàtria i escola, Lluís Duran estudia, amb exhaustivitat i rigor, el procés dÆimplantació de lÆAPEC dins la societat catalana, una intensa traject.ria que engloba, entre moltes altres qüestions, la creació dÆescoles i de cursos, les relacions amb les institucions polítiques i amb els partits, com també amb les altres associacions civicoculturals, les campanyes de catalanització, etc. Com diu Josep Termes al pr.leg, "amb aquest llibre, la hist.ria de la Protectora queda definitivament establertaö.