L'art de perdre

La proposta de traduccio presentada en aquest llibre per Manuel Perez Saldanya i Michael Pratt comporta una serie de problemes assumits de bell antuvi. La seva coherencia com a antologia es basa en una formula compositiva, la villanella, practicament desconeguda en la nostra tradicio poetica. La dificultat de traslladar, doncs, una forma lirica sense referents de creacio en la nostra literatura ha deixat en mans dels traductors tot un camp d'opcions major que l'habitual. D'altra banda, el mateix criteri formal implica el plantejament de nous punts de coherencia del text de partida. No es tracta pas de considerar simplement la integritat en l'estil d'un autor o de revelar la presencia d'elements contextuals o historics (o, fins i tot, l'adscripcio a corrents literaris concrets) que puguin referir-se als poemes. Cal, per contra, tractar d'ajustar i dotar de cohesio aquests poemes a partir d'un nou sistema en el qual la traduccio ha de crear opcions per a l'adaptacio d'una forma poetica relativament estranya. D'aquesta manera, la proposta es presenta com una possibilitat que haura de ser estudiada en la recerca de formules valides de versio al catala i que haura de crear un camp d'equivalencies que permeti la possible consideracio i difusio d'aquesta forma poetica.