UNA RESSENYA DEL MAHABHARATA

Una família dividida. Una guerra que ningú no pot guanyar sense perdre aquells que estima. Déus i homes enfrontats al deure, a l'amor, a la mort i al pas inexorable del temps.
El Mahabharata és molt més que una de les grans epopeies de l'Índia. És un univers immens de passions humanes, dilemes morals, guerres, afectes, pèrdues, sacrificis, déus, herois i preguntes que continuen acompanyant l'ésser humà milers d'anys després.
A Una ressenya del Mahabharata, el poeta brasiler José Gomes da Silva Neto s'apropa a aquesta obra monumental no amb la mirada del filòleg, sinó amb la sensibilitat del poeta. El seu propòsit no és resumir exhaustivament els divuit llibres de l'epopeia, sinó buscar-hi aquells relats, imatges i ensenyaments en què encara batega amb més força la humanitat.
Hi trobem Arjuna, paralitzat davant la idea d'haver de lluitar contra els seus propis parents i mestres, i Krishna, que li mostra el conflicte entre l'aferrament, el deure, la justícia i allò que és etern. Arjuna és, precisament, el protagonista del Bhagavad Gita i afronta la seva gran crisi moral just abans de la guerra de Kurukshetra.
Hi trobem també Bhishma, Draupadi, Yudhishthira, els pandaves i els kauraves, figures atrapades en una xarxa d'amor familiar, orgull, ambició, humiliació, lleialtat i destrucció.
Però el llibre va molt més enllà de la guerra.
Hi ha Naciketas, el jove que rebutja riqueses i plaers perquè vol saber què hi ha després de la mort.
Hi ha el rei Shivi, capaç d'oferir la seva pròpia carn per salvar un colom, en una faula on la compassió per les criatures preval sobre les altres essències del dharma.
Hi ha Shuka, el papagai que es nega a abandonar l'arbre vell on va néixer i va viure amb els seus pares, convertint una història aparentment senzilla en una meditació sobre la lleialtat, la memòria i l'amor per la llar.
I hi ha la vella tortuga Akupara, que encara recorda, després de mil·lennis, els rostres, les veus, les amistats i les nits d'una joventut ja desapareguda. El seu retrobament amb el rei Indradyumna és una de les escenes més tendres del llibre.
La ressenya incorpora també una recreació poètica del Bhagavad Gita, on Krishna, Arjuna, l'atman, el brahman, Maya, el dharma, la justícia i la fragilitat de l'existència apareixen units en una mateixa meditació sobre el sentit de viure.
Aquest llibre no pretén ser un tractat acadèmic ni una nova traducció filològica del Mahabharata. És una aproximació literària i poètica que intenta extreure de l'oceà de la gran epopeia algunes de les seves gotes més humanes, lluminoses i commovedores.
Perquè darrere dels carros de guerra, les armes celestials, els palaus, els déus i els reis hi continua havent la mateixa pregunta: com viure amb justícia sabent que estimem, patim, envellim i morim.
Una ressenya del Mahabharata convida el lector a entrar en un dels grans monuments literaris de la humanitat i a descobrir-hi alguna cosa sorprenentment propera: nosaltres mateixos.