?tica Nicomaquea

LÆÈtica nicomaquea, una obra cabdal de reflexió pràctica, es proposa dÆencaminar el capteniment humà tenint en compte els valors socialment compartits. És, doncs, un gran exercici intel·lectual dirigit a lÆacció i no pas a la teoria. LÆètica aristotèlica argumenta, és clar, però no pretén demostrar res. Constata simplement fets contingents ùmaneres de fer, hàbits personals, ideals col·lectiusù i els explica a partir dels principis humans que els són immanents ùdeliberació, escolliment, decisió, habituds, virtutsù. LÆacció ètica parteix de la manera dÆésser humana, perquè la natura, sempre que origina un ésser, el dota dÆun impuls innat per al canvi alhora que li defineix lÆestat perfecte que progressivament ha dÆanar assolint. Per a Aristòtil, existir comporta posseir la capacitat dÆactuar per a assolir la perfecció, per a obtenir aquella forma ideal que només podem aconseguir si lÆactivitat fa que sigui real allò que virtualment podem ésser. La vida humana és, doncs, una feina, una tasca, un acompliment. Allò que lÆhome pot fer i pot arribar a ésser és el bé. Seguint, sens dubte, la tradició socràtica, Aristòtil es distancià de lÆutilitarisme i lÆhedonisme dels sofistes i erigí el bé en lÆideal dÆacord amb el qual hem de regular la vida, tant la individual com la col·lectiva. Tanmateix, aquest bé que tothom desitja no és cap ideal transcendent a la natura, sinó el bé humà. Aristòtil criticà Plató per haver situat lÆideal en el bé absolut, en comptes de fixar-lo en la perfecció relativa a què podem aspirar els humans.