El passat ens empaita

L’autor narra uns records que l’han marcat durant la seva infància iadolescència de fill d’exiliat republicà a França, a Tolosa deLlenguadoc primer i després a París. En ocasió de la desaparició delseu pare, N.nit Puig i Vila, rabassaire i republicà, fa un elogivibrant d’un home que el va marcar, una generació que va patirconflictes mundials i viure uns destins tant inesperats comdesesperats. Més enllà dels valors republicans, l’autor no mostra capnostàlgia, i opta per una reflexió crítica i l’acció política. Unareflexió que el portarà a ser sovint molt crític i marginal dins lamaquinària implacable dels grans partits polítics de l’època. En viure i descobrir Catalunya durant la transició democràtica, desmitifica la idealització que havia cultivat durant un llarg exili i encompensació descobreix un país i una gent que l’entusiasma.GentilPuig. Descobreix la militància molt jove a la Joventut SocialistaUnificada i reforça la seva catalanitat als casals catalans de Tolosai París. Comença els seus estudis universitaris a la Sorbonne de París i després en altres. El 1962 descobreix la seva terra d’origen,Catalunya, a l’ocasió d’uns viatges carregats de perills, i trigarà 6anys més a instal·lar-s’hi, el juny de 1968 després dels Fets de Maiga París. Ha viscut a la Unió Soviètica de l’era krutxeviana i tresanys a l’Algèria socialista de Ben Bella.