El meu Iran

Anna Maria Briongos, bona coneixedora de lÆIran a on arriba per primera vegada el 1968 i a on, posteriorment, hi passa llargues temporades, decideix, la primavera de lÆany 2001 viatjar-hi de nou i instal·lar-se durant un temps en una botiga de catifes del basar dÆEsfahan per a viure de prop el dia a dia dÆun país en lenta evolució, que sÆencamina cap al futur sense perdre lÆessència de les seves tradicions. LÆautora torna a prendre el pols de lÆIran vivint entre les famílies dels basaris més tradicionals. Còmodament asseguda entre exquisides peces de llana i seda, Briongos, que és bona observadora, sap apreciar els detalls de la vida quotidiana dÆun poble que creix a la seva manera, barrejant dÆuna forma molt peculiar la tecnologia més avançada amb lÆherència dÆun passat que impedeix a les dones ensenyar els turmells i treureÆs el mocador en públic. És des de la botiga de catifes, la cova de les meravelles, la Cova dÆAlí Babà, la que amaga tots els tresors i a on hi passen coses insòlites, que lÆautora aprofita per parlar dels joves, les famílies, les feministes islàmiques, els nòmades, els iranians exiliats a Califòrnia, els cantants de rap perses, les poderoses fundacions paraestatals, lÆorganització interna dels basars, els aiatol·làs, i moltes coses més, sense tòpics ni prejudicis