Caos a les aules : Com s'est? desmantellant l'ensenyament públic

Una crida al sentit comú feta per un professor entusiasta i atípicque creu en l'ensenyamentSi el futur d'un país es garanteix per l'educació que reben els seusciutadans, el nostre futur est? ben fotut. Des de l'experi?ncia i ambdosis abundants d'ironia, Antoni Dalmases fa un rep?s a l'ensenyamenten l'actualitat, i el diagn.stic és clar: el model d'ensenyamentpúblic, desmantellat dia a dia, est? abocat al frac?s.Caos a les aules és «el resultat de reflexions, converses,observacions, lectures més o menys encertades, moltes hores derelació, reunions, discussions i, sobretot, b?sicament,fonamentalment, més de trenta-cinc anys ininterromputs fent classe adiversos nivells de l'ensenyament, des de l'antiga EGB fins a l'actual Secund?ria i Batxillerat, passant pel BUP i el COU.»Antoni Dalmases representa l'entrega del professor vocacional queintenta fer bé la seva feina, i que té arguments i idees molt claressobre qui mereix ser anomenat estudiant i qui és que no vol aprendreres, quins tipus de pares i de professors hi ha i, sobretot, qu? fanels que manen per desmantellar amb decisions absurdes el sistemaeducatiu. Que el lector no busqui xifres, estadístiques o informes perqu? el que trobar? són hist.ries viscudes, noms propis i situacions reals. Antoni Dalmases Vaig néixer a Sabadell el 1953. Llicenciat en Filologia Hisp?nica. Des del 1976 fins a l'actualitat, he estat i sóc professor i tutor dediversos cursos d'ESO i Batxillerat, amb els quals em diverteixomentre miro d'ensenyar als meus alumnes a lluitar contra l'avorrimenti la mediocritat, a tenir esperit crític, entendre el món i mirar-loamb sentit de l'humor, per resguardar-se de la pres?ncia d'okupes,desvagats, objectors escolars, joves deixats de la m? dels déus,delinqüents en pot?ncia, pares que no mereixen ser-ho, col·legueslamentables, autoritats inoperants i/o malvades i lleisincomprensibles i irris.ries. La meva feina és, doncs, intentar contagiar als nois i noies el meuapassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura ila llengua del meu país, peti qui peti. Escric novel·les i contes per a lectors de totes les edats i heobtingut, entre altres, el Premi Andr.mina 1992 per L'últimaprimavera, el Premi Gran Angular 1993 per Doble joc i el2005 per Jo, el desconegut, portada al cinema, a més del PremiSant Joan 1998 per Al mig del camí.Una crida al sentit comú feta per un professor entusiasta i atípic que creu en l'ensenyamentSi el futur d'un país es garanteix per l'educació que reben els seusciutadans, el nostre futur est? ben fotut. Des de l'experi?ncia i ambdosis abundants d'ironia, Antoni Dalmases fa un rep?s a l'ensenyamenten l'actualitat, i el diagn.stic és clar: el model d'ensenyamentpúblic, desmantellat dia a dia, est? abocat al frac?s. Caos a lesaules és «el resultat de reflexions, converses, observacions,lectures més o menys encertades, moltes hores de relació, reunions,discussions i, sobretot, b?sicament, fonamentalment, més detrenta-cinc anys ininterromputs fent classe a diversos nivells del'ensenyament, des de l'antiga EGB fins a l'actual Secund?ria iBatxillerat, passant pel BUP i el COU.» Antoni Dalmases represental'entrega del professor vocacional que intenta fer bé la seva feina, i que té arguments i idees molt clares sobre qui mereix ser anomenatestudiant i qui és que no vol aprendre res, quins tipus de pares i deprofessors hi ha i, sobretot, qu? fan els que manen per desmantellaramb decisions absurdes el sistema educatiu. Que el lector no busquixifres, estadístiques o informes perqu? el que trobar? són hist.riesviscudes, noms propis i situacions reals. Antoni Dalmases Vaig néixera Sabadell el 1953. Llicenciat en Filologia Hisp?nica. Des del 1976fins a l'actualitat, he estat i sóc professor i tutor de diversoscursos d'ESO i Batxillerat, amb els quals em diverteixo mentre mirod'ensenyar als meus alumnes a lluitar contra l'avorriment i lamediocritat, a tenir esperit crític, entendre el món i mirar-lo ambsentit de l'humor, per resguardar-se de la pres?ncia d'okupes,desvagats, objectors escolars, joves deixats de la m? dels déus,delinqüents en pot?ncia, pares que no mereixen ser-ho, col·legueslamentables, autoritats inoperants i/o malvades i lleisincomprensibles i irris.ries. La meva feina és, doncs, intentarcontagiar als nois i noies el meu apassionat, iconoclasta i fins araincansable amor a la literatura i la llengua del meu país, peti quipeti. Escric novel·les i contes per a lectors de totes les edats i heobtingut, entre altres, el Premi Andr.mina 1992 per L'últimaprimavera, el Premi Gran Angular 1993 per Doble joc i el2005 per Jo, el desconegut, portada al cinema, a més del PremiSant Joan 1998 per Al mig del camí.