Canigó

Els dotze cants de Canigó (1886), poema ?pic de Jacint Verdaguer(1845- 1902), situat en un escenari que va del Tet al Fluvi?, a bandai banda del Pirineu catal?, en un espai temporal entorn de l'any 1000- llevat de 1 epíleg, contemporani del poeta-, data del sorgiment del'entitat nacional catalana, esdevé encara avui, per la seva magnífica síntesi hist?rica, fabulosa, paisatgística i religiosa una veritableepopeia nacional catalana d'arrel rom?ntica: la del foragi- tamentdels llocs sagrats dels nostres ancestres no sols dels guerrerssarra?ns, que enva?ren her?ticament les terres de la Catalunya que nova poder ésser, sinó també dels esperits, goges i fetilleres que ambels encisos del paganisme les volien posseir.En efecte, en aquesta obra de Verdaguer -qualificat, per MenéndezPelayo com el poeta de más dotes narrativas de cuantos hoy viven entierras de Espa?a-, on es barregen personatges histories i personatges fant?stics, ens presenta una triple aventura en els orígens deCatalunya: una aventura b?l·lica, gr?cies a la qual, els comtescatalans medievals alliberen viles i pobles del genti- lisme sarraí,una aventura espiritual a favor de la sacralització i perman?nciad'una naturalesa capaç de v?ncer la caducitat dels temples i monestirs humans, i, també, contra l'embruix de les seduccions paganesemblematitzat per les fades, finalment, una aventura religiosa at?sque el gest de penediment hi esdevé espiritualment victoriós i serveix de conjur per a qualsevol altra mena de parany que pogués soscavarl'indestructible estabilitat d'aquells passats orígens gloriosos.